Benvinguda i inici de la lectura 

Inici de la conversa

Fi de la lectura

Part I: L’illa; La desaparició

«Les possessions» de Llucia Ramis és una novel·la que comença amb un retorn i acaba amb un crit. La narradora vola de Barcelona a Palma per enfrontar-se a l’espiral conspiranoica del seu pare, qui, després de jubilar-se, s’embolica en una batalla legal contra un presumpte delicte urbanístic. L’obra indaga en la història familiar, les relacions amoroses, les ambicions i les frustracions, i reflexiona sobre la construcció de la identitat i els afectes efímers.

▪ Llucia Ramis, nascuda a Palma de Mallorca el 23 d'abril de 1977, és una escriptora i periodista reconeguda per la seva narrativa incisiva i emotiva. Ha rebut diversos premis literaris, com el Premi Josep Pla per la seva novel·la "Egosurfing" (2010) i el Premi Anagrama de Novel·la per "Les possessions" (2018). Les seves obres exploren temes com la identitat, la memòria i les complexitats familiars, sovint ambientades en paisatges mallorquins. Amb un estil personal i profund, Ramis ofereix una mirada íntima i crítica a les relacions humanes i al passat. "Les possessions" és una de les seves novel·les més destacades, on aborda les tensions entre tradició i modernitat. 

▪ Dinamitza: Carme Fenoll, bibliotecària i promotora cultural catalana, reconeguda per la seva tasca en la dinamització de la lectura. Actualment, dirigeix l’Àrea de Cultura i Comunitat de la UPC. 


Iniciem la lectura de la novel·la Les possessions, de Llucia Ramis, periodista i escriptora. L’obra que llegirem va guanyar el Premi Llibres Anagrama de Novel·la 2018. L’autora és mallorquina i podrem gaudir en el text de les peculiaritats lingüístiques del català de Mallorca. 

Les possessions, de Llucia Ramis, narra la història d'una família mallorquina enfrontada amb el passat i les seves pròpies identitats. A través dels personatges complexos i les relacions entre ells, l'autora explora temes com la memòria, les herències emocionals i la transformació personal. Amb un estil introspectiu i evocador, Ramis captura l'essència de la vida quotidiana a Mallorca i les seves tensions subtils. 

Començament a les 14:00 h (GMT+2).

Com interpreteu la representació de les possessions familiars i emocionals a la novel·la de Llucia Ramis, i com creieu que aquestes influencien les identitats dels personatges? 

En la primera part de la novel·la "Les possessions" de Llucia Ramis, del capítol 1 ("L'Illa") al capítol 7 ("La desaparició"), s'explora la vida i les dinàmiques d'una família a Mallorca. Es revelen les relacions entre els personatges principals i s'insinuen tensions ocultes relacionades amb el passat familiar. La trama s'articula al voltant de la descoberta gradual d'històries i secrets familiars que afecten profundament els personatges, posant en relleu les complexitats de les relacions i les identitats personals. 

Conversa virtual amb Llucia Ramis, escriptora i periodista. 19 de setembre, de 14:00 a 15:00 (GMT+2) 

Xat amb l'autora convidada 

En la segona part de la novel·la "Les possessions" de Llucia Ramis, del capítol "L'olfacte" al capítol "El bagul de les disfresses" (capítol 6), es desenvolupa més profundament la exploració dels personatges i les seves interrelacions. Es revelen detalls intrigants sobre els passats dels protagonistes, especialment en relació amb els seus records familiars i les emocions enterrades. A través d'escenes evocadores i una prosa introspectiva, Ramis convida els lectors a endinsar-se en les intricades dinàmiques de la vida familiar i les seves conseqüències emocionals. 

Part II: L’olfacte; El bagul de les disfresses 

En la tercera part de "Les possessions" de Llucia Ramis, del capítol "Els desconeguts" al capítol "Alejandro" (capítol 7), s'aprofundeix en les relacions familiars i en els secrets que afecten els personatges principals. 

Part III: Els desconeguts; Alejandro

Amb "L'Oblit", obrirem un diàleg profund sobre com la memòria col·lectiva i personal influeix en els personatges de "Les possessions". Compartim com aquests temes ressonen amb les nostres pròpies experiències i percepcions de la vida familiar i l'autoconeixement. 

L’oblit

Les possessions

«A nena lectora» é unha fermosa historia ilustrada que nos transporta aos comezos do século XX en A Coruña. Nese momento, a cidade foi un faro do pensamento libertario en Galicia. As traballadoras das fábricas de tabaco e cerillas loitaron por mellorar as súas condicións de vida. O poderoso símbolo deste movemento ilostrano as lectoras que, durante a xornada laboral, lían libros en voz alta ás súas compañeiras. A protagonista, Nonó, unha nena de orixe humilde, asiste á escola e aprende a ler grazas ao valor e á imaxinación dos seus pais. A partir de entón, Nonó descobre que pode axudar ás compañeiras da súa nai, abríndolles a porta da cultura mentres traballan.

▪  Manuel Rivas (A Coruña, 1957) é escritor e xornalista. A súa obra, escrita en galego, está traducida a máis de trinta linguas e publicada polas máis prestixiosas editoriais do mundo. Gañou numerosos premios, entre os que destacan o Premio da Crítica Española, o Premio da Crítica de Galicia ou o Premio Nacional de Narrativa, entre outros moitos. Tamén é autor dunha extensa obra xornalística e poética en lingua galega. Actualmente é codirector da revista «Luzes».

▪ A dinamización da lectura será realizada por Antía Yáñez, docente, escritora e coordinadora de clubs de lectura da súa Galicia natal. Leva desde 2018 guiando a diferentes grupos de lectores e lectoras e aprendendo de todas as visións que un mesmo libro pode suscitar.

 Benvida e inicio da lectura

Inicio da conversa

Viaxe a finais do século XIX, comezos do XX. A situación da muller obreira na Coruña.

I. Viaxe a finais do século XIX, comezos do XX

II. A cultura como resistecia, onte e hoxe

III. As ilustracións. O álbum ilustrado: só cousa de crianzas? 

IV. Encontro co autor

V. Fin da lectura

A nena lectora

Dinamiza: Yurre González 

Bernardo Atxagaren «Behi euskaldun baten memoriak» umorezko gakoetan oinarritutako eleberria da, postgerrako munduari ikuspegi berezi bat eskaintzen duena. Protagonista, Mo izeneko behia, bere espezieari zor zaion iraganari ez zaionean jarri nahi du. Bere memoriak idazteari ekin dio, euskal herriko landa-eremuko gerra-urte gogorrak kontatuz. Bi irakurketa izan ditzakegu: bat publiko gaztiari zuzendutakoa eta bestea gerraren gogortasuna erakusten duena.


«Memorias de una vaca» de Bernardo Atxaga es una novela en clave de humor que ofrece una particular visión del mundo de la postguerra. La protagonista, la vaca Mo, está decidida a no someterse al destino que espera a las de su especie. Comienza a escribir sus memorias, relatando los duros años de posguerra en el mundo rural vasco. Aunque tiene dos lecturas: una más sencilla dirigida al público joven y otra más profunda que muestra la crudeza de la guerra.


Mosaico 2024

Behi euskaldun baten memoriak

Bernardo Atxaga