Benvinguda i inici de la lectura 

 Recursos per a la lectura

Inici de la conversa

Part I: L’illa; La desaparició

Xat amb l'autora convidada - 14h (GMT+2)

Part II: L’olfacte; El bagul de les disfresses 

Enquesta de satisfacció

Fi de la lectura

«Les possessions» de Llucia Ramis és una novel·la que comença amb un retorn i acaba amb un crit. La narradora vola de Barcelona a Palma per enfrontar-se a l’espiral conspiranoica del seu pare, qui, després de jubilar-se, s’embolica en una batalla legal contra un presumpte delicte urbanístic. L’obra indaga en la història familiar, les relacions amoroses, les ambicions i les frustracions, i reflexiona sobre la construcció de la identitat i els afectes efímers.

▪ Llucia Ramis, nascuda a Palma de Mallorca el 23 d'abril de 1977, és una escriptora i periodista reconeguda per la seva narrativa incisiva i emotiva. Ha rebut diversos premis literaris, com el Premi Josep Pla per la seva novel·la "Egosurfing" (2010) i el Premi Anagrama de Novel·la per "Les possessions" (2018). Les seves obres exploren temes com la identitat, la memòria i les complexitats familiars, sovint ambientades en paisatges mallorquins. Amb un estil personal i profund, Ramis ofereix una mirada íntima i crítica a les relacions humanes i al passat. "Les possessions" és una de les seves novel·les més destacades, on aborda les tensions entre tradició i modernitat. 

▪ Dinamitza: Carme Fenoll, bibliotecària i promotora cultural catalana, reconeguda per la seva tasca en la dinamització de la lectura. Actualment, dirigeix l’Àrea de Cultura i Comunitat de la UPC. 


Iniciem la lectura de la novel·la Les possessions, de Llucia Ramis, periodista i escriptora. L’obra que llegirem va guanyar el Premi Llibres Anagrama de Novel·la 2018. L’autora és mallorquina i podrem gaudir en el text de les peculiaritats lingüístiques del català de Mallorca. 

Les possessions, de Llucia Ramis, narra la història d'una família mallorquina enfrontada amb el passat i les seves pròpies identitats. A través dels personatges complexos i les relacions entre ells, l'autora explora temes com la memòria, les herències emocionals i la transformació personal. Amb un estil introspectiu i evocador, Ramis captura l'essència de la vida quotidiana a Mallorca i les seves tensions subtils. 

Començament a les 14:00 h (GMT+2).

Com interpreteu la representació de les possessions familiars i emocionals a la novel·la de Llucia Ramis, i com creieu que aquestes influencien les identitats dels personatges? 

En la primera part de la novel·la "Les possessions" de Llucia Ramis, del capítol 1 ("L'Illa") al capítol 7 ("La desaparició"), s'explora la vida i les dinàmiques d'una família a Mallorca. Es revelen les relacions entre els personatges principals i s'insinuen tensions ocultes relacionades amb el passat familiar. La trama s'articula al voltant de la descoberta gradual d'històries i secrets familiars que afecten profundament els personatges, posant en relleu les complexitats de les relacions i les identitats personals. 

Conversa virtual amb Llucia Ramis, escriptora i periodista. 19 de setembre, de 14:00 a 15:00 (GMT+2) 

Xat amb l'autora convidada 

En la segona part de la novel·la "Les possessions" de Llucia Ramis, del capítol "L'olfacte" al capítol "El bagul de les disfresses" (capítol 6), es desenvolupa més profundament la exploració dels personatges i les seves interrelacions. Es revelen detalls intrigants sobre els passats dels protagonistes, especialment en relació amb els seus records familiars i les emocions enterrades. A través d'escenes evocadores i una prosa introspectiva, Ramis convida els lectors a endinsar-se en les intricades dinàmiques de la vida familiar i les seves conseqüències emocionals. 

En la tercera part de "Les possessions" de Llucia Ramis, del capítol "Els desconeguts" al capítol "Alejandro" (capítol 7), s'aprofundeix en les relacions familiars i en els secrets que afecten els personatges principals. 

Part III: Els desconeguts; Alejandro

Amb "L'Oblit", obrirem un diàleg profund sobre com la memòria col·lectiva i personal influeix en els personatges de "Les possessions". Compartim com aquests temes ressonen amb les nostres pròpies experiències i percepcions de la vida familiar i l'autoconeixement. 

L’oblit

Les possessions

 Benvida e inicio da lectura

Recursos para a lectura

I. Viaxe a finais do século XIX, comezos do XX

II. A cultura como resistecia, onte e hoxe

III. Encontro co autor Manuel Rivas - 18h (GMT+2)

IV. As ilustracións. O álbum ilustrado: só cousa de crianzas? 

Enquisa de satisfacción

Fin da lectura

«A nena lectora» é unha fermosa historia ilustrada que nos transporta a comezos do século XX en A Coruña. Nese momento, a cidade era un faro do pensamento libertario en Galicia. As traballadoras das fábricas de tabaco e mistos loitaron por mellorar as súas condicións de vida. O poderoso símbolo deste movemento ilústrano as lectoras que, durante a xornada laboral, lían libros en voz alta ás súas compañeiras. A protagonista, Nonó, unha nena de orixe humilde, asiste á escola e aprende a ler grazas ao valor e á imaxinación dos seus pais. A partir de entón, Nonó descobre que pode axudar ás compañeiras da súa nai, abríndolles a porta da cultura mentres traballan.

▪  Manuel Rivas (A Coruña, 1957) é escritor e xornalista. A súa obra, escrita en galego, está traducida a máis de trinta linguas e publicada polas máis prestixiosas editoriais do mundo. Gañou numerosos premios, entre os que destacan o Premio da Crítica Española, o Premio da Crítica de Galicia ou o Premio Nacional de Narrativa, entre outros moitos. Tamén é autor dunha extensa obra xornalística e poética en lingua galega. Actualmente é codirector da revista «Luzes».

▪ A dinamización da lectura será realizada por Antía Yáñez, docente, escritora e coordinadora de clubs de lectura da súa Galicia natal. Leva desde 2018 guiando a diferentes grupos de lectores e lectoras e aprendendo de todas as visións que un mesmo libro pode suscitar.

![9788411100014-a-nena-lectora.jpg](https://cervantes-prod.s3.eu-west-3.amazonaws.com/9788411100014_a_nena_lectora_877a6fcde4.jpg)

Benvidas e benvidos! Hoxe iniciamos a lectura de «A nena lectora», escrito por Manuel Rivas e con ilustracións de Eva Suniaga.

Este libro forma parte da colección [Pequena Memoria de Xerais](https://www.xerais.gal/subcoleccion/pequena-memoria/), que ten como obxectivo recuperar as voces silenciadas da historia.

Rivas (A Coruña, 1957) é escritor e xornalista. A súa obra, escrita en galego, está traducida a máis de trinta linguas e foi adaptada ao audiovisual. É un dos escritores máis importantes da literatura galega contemporánea. Destaca pola variedade de xéneros que cultiva (narrativa, poesía, ensaio, xornalismo…) e polo seu compromiso sociopolítico. Entre os numerosos galardóns que acadou, destacan o Premio Nacional de Narrativa por «Que me queres, amor?» e a Medalla de Ouro ao Mérito nas Belas Artes do Ministerio de Cultura de España.

Suniaga (Venezuela, 1981) é ilustradora, licenciada en Artes Visuais pola Universidad de los Andes de Mérida, e Máster en Libro Ilustrado e Animación Audiovisual. Afincada en Pontevedra, participou en exposicións colectivas e individuais por diversos países. No ano 2020 obtivo o premio de Ilustración da XXI edición do Salón do Libro Infantil e Xuvenil de Pontevedra, e foi finalista do VI Valladolid Ilustrado e do Concurs Raima D’il·lustració i disseny de Barcelona.

É hora de abrir o libro… e pasear pola Coruña de finais do século XIX e comezos do XX. Boa viaxe!


Benvidas e benvidos de novo! Hoxe comezamos cunha breve conversa sobre A nena lectora. Que impresións iniciais tedes do libro proposto? Hai xente que di que ler é un acto solitario, pero desde o Instituto Cervantes queremos que «socialicedes» a lectura. Quizais algún ou algunha das vosas compañeiras teñan un punto de vista, algunha apreciación, que vós pasastes por alto. Ao mellor, un libro pode conter moitos libros diferentes dentro, segundo a persoa que o lea. Animádevos a participar!

Inicio da conversa

Viaxe a finais do século XIX, comezos do XX. A situación da muller obreira na Coruña. 

A nosa lectura está ambientada a finais do XIX e comezos do XX, nunha A Coruña faro do pensamento libertario en Galicia. Non en van foi a primeira cidade española insurrecta que en 1820 apoiou ao tenente coronel Rafael del Riego ao pronunciarse a favor da Constitución de 1812, que o monarca absolutista Fernando VII derogou ao regresar ao país en 1814.

Como cres que está conseguida dita ambientación? Que opinas das fotografías que se ofrecen nas gardas de inicio do libro? E do texto explicativo final sobre a situación das mulleres obreiras na cidade?

A cultura é resistencia? Pode un libro afastar os perigos que nos asexan? Nonó, a protagonista, lelle a súa nai para esquecer o sufrimento da enfermidade. Despois, inventa historias para as cigarreiras da Fábrica de Tabacos. «Ti farás que soñemos mentres traballamos», dinlle.

A censura literaria tampouco é algo de tempos pretéritos: segundo a Asociación Estadounidense de Bibliotecas, o número de libros obxecto de censura aumentou un 65% entre 2022 e 2023, sendo 4.240 os títulos que foron obxecto de eliminación ou restrición en escolas e bibliotecas do país. En España hai tamén consistorios que vetan libros de temática LGTBQ+ e o debate está aberto sobre se obras como as de Roal Dahl deberían ser «retocadas» para eliminar referencias polémicas en torno ao peso e aparencia física dos personaxes ou sobre temas como a saúde mental, a violencia, o xénero ou a raza, tal e como aconteceu co cambio de título de Eran diez de Agatha Christie (antes Diez negritos). Ti que opinas?

Teremos o pracer de conversar co escritor Manuel Rivas sobre «A nena lectora», de 18:00 a 19:00 (GMT+2).

III. Encontro co autor Manuel Rivas

Os nenos e nenas adoitan crer que os libros da xente adulta son aburridos porque non teñen ilustracións, pero cantos de nós pensamos que un libro con imaxes é cousa de crianzas? Unha vez nos facemos maiores, moitas persoas deixan de ler álbums ilustrados. Que cres que che aportou o traballo de Susana Suniaga á hora de ler «A nena lectora»?

Despedida e peche da lectura. Foi un pracer camiñar con vós polas rúas da Coruña libertaria, acompañada de Nonó e das historias que fixeron que as vidas dos personaxes deste libro fosen algo menos miserentas. Vémonos na seguinte!

A nena lectora

Irakurketaren hasiera. Ongietorria eta aurkezpenak

Irakurketarako baliabideak

Elkarrizketaren hasiera

Behia eta barne ahotsa

Balantzategi baserria, landa eremua

Gerraostea Euskal Herrian

Bernardo Atxagarekin txat bidezko elkarrizketa

Liburuaz gogoetak

Gogobetetasun inkesta

Irakurketaren bukaera

▪ Bernardo Atxagaren “Behi euskaldun baten memoriak” nobelak euskal landa eremuan gerra ondorengo gertakizunen ikuspegi berezia eskaintzen du. Animalia batek, Mo behiak, bere memoriak kontatzen ditu barruko ahotsak aginduta, bere espeziekidekoen patuari men ez egitera deliberatuta. Balantzategi baserrian giroturiko kontakizun gordin, umoretsu eta sakona aurkituko du irakurleak, publiko gazteari zuzendutako testu xumeaz askoz harago doana.

▪ Bernardo Atxaga Asteasun 1951n jaiotako Joseba Irazu Garmendiaren goitizena da. Laurogeiko hamarkadaren hasieran literaturari bete-betean ekin zionetik euskal literaturgintzan arrastoa utzi duten liburuak argitaratu ditu, hala nola: «Etiopia», «Bi anai», «Obabakoak», «Gizona bere bakardadean», «Soinujolearen semea», «Zazpi etxe Frantzian», «Nevadako egunak», beste hainbaten artean. Barne-mundua bikain erabiltzen du, eta euskarak duen adierazkortasunaren eta sendotasunaren erreferentzia saihetsezin bihurtu da Bernardo Atxaga. «Behi euskaldun baten memoriak», 1991an idatzi eta Mo deituriko betizuaren memoria gogoangarriak, horren guztiaren adibide ere bada.

▪ Irakurketaren dinamizazioa Yurre Ugarte idazle eta gidoilariak egingo du, irakurle taldeen antolakuntza eta gidaritzan trebatua dagoen profesionala.



18:00etan: Ongi etorri eta agurra. Egilea, dinamizatzailea eta IC. (GMT+1)
 
IRAKURKETAREN HASIERA.


IRAKURKETAREN HASIERA

ELKARRIZKETAREN HASIERA.  10:00etan hasita. (GMT+1)



ELKARRIZKETAREN HASIER

18:00etan: Bernardo Atxagarekin txat bidezko elkarrizketa. (GMT+1)

Liburuaz gogoetak. 

![Behi_memorias_atxaga_29ed.PNG](https://cervantes-prod.s3.eu-west-3.amazonaws.com/Behi_memorias_atxaga_29ed_6070b93734.PNG)


Mosaico 2024

Todas las obras

Les possessions

Llucia Ramis

A nena lectora

Manuel Rivas

Behi euskaldun baten memoriak

Bernardo Atxaga